El Jan va parar el motor,
va baixar del cotxe i es va cordar l’americana. En acabar el cigarro, va
llençar la burilla a terra sense mirar on queia. Va inspirar amb força l’aire
vespertí i es va alegrar de no tenir cap pressa. Les estrelles començaven a parpellejar
quan finalment es va decidir acostar al restaurant, ple de gom a gom, i la va
veure a dins, amb la mirada tan fixa que entelava el vidre. El llavi de baix li
va pujar amb un moviment quasi imperceptible, dibuixant-li a la cara l’ombra
d’un somriure. La sensació irresistible de posseir alguna cosa que ningú més no
tenia el va envair de nou i, dins de les butxaques, les mans se li van
escalfar.
Ella s’agafava amb força
al got d’aigua que tenia davant, mentre intentava dissimular la tremolor de les
cames per sota la taula. Ell ho sentia i això li feia venir ganes de jugar. Entrar
en el joc de sempre, innocent i pèrfid. Els ulls se li van tornar petits i
somiadors, del color de la mel vella. Sabia que només havia de tocar amb un dit
aquell cos de davant seu per fer-lo vibrar com un Stradivarius acabat de néixer.
