He sentit
com queia. No he estat prou ràpida per veure-ho, però l'he sentida. He tancat
els ulls i he imaginat la seva caiguda en espirals, primer molt lentes, després
cada cop més ràpides, fins que ha tocat terra i s’ha quedat immòbil, sense
respirar.
Primera
escena
Estic
adormida. Desperto en un edifici que sembla un museu i ell em té agafada per
les espatlles. Quasi em fa mal de fort que m’agafa. A pas de vals, cada vegada
més accelerat, em porta d’una sala a l’altra. Em deixo portar, no tinc forces
per fer-lo parar. Al meu voltant giren parets plenes de fotografies animades.
Puc enfocar, per una fracció de segon, una que ocupa tota la paret. Representa
una dona amb cabells llargs que corre per dins d’un bosc. Sembla perduda.
Sembla espantada. No és una fotografia estàtica, la dona corre de veritat. Cap
a mi. Però jo no puc parar, encara que ho vull fer. També hi ha taules que
giren. Estan cobertes de fotos de roses que parpellegen. Com gotes de sang que
respiren. Estic marejada i li demano que s’aturi, que vull mirar les fotos. No
tenim temps, estimada, em diu, amb un somriure càlid i sense afluixar els
braços. La gent passa pel costat mirant les parets i les taules, parlant entre
ells amb unes veus que no puc sentir. Sembla que ells tampoc no ens veuen.
Estem perduts en una altra dimensió, sobreposada a la seva.
Segona
escena
No tenim
temps, estimada, encara ens queden moltíssimes sales per veure. I d’alguna
manera irracional sé que el museu és ell, que les fotos són ell, i que mai no
em deixarà prou temps per conèixer-lo, per veure’l. Mai no podré parar-me en el
passat perquè el futur m’arrossega despietadament i alegrement. Malgrat el
ball, la música i l’abraçada de l’home estimat,
tinc por.
Tercera
escena
Obro el
ulls. Torno a estar al mig del bosc i el sol m’encega. Escolto. Estic sola.
Aquesta vegada la veig: és daurada i cau en piruetes àmplies, a poc a poc, tal
com l’havia somiada. I la sento. Sento la seva dansa a través de l’aire de
tardor. Sento la seva tristesa. Sento la seva plenitud. La fulla cau i jo
l’estic escoltant.
